L’Assemblea del Bages

L’Assemblea del Bages va ser el primer nucli local i comarcal de funcionar i un dels que van tenir una trajectòria més important al país. L’Assemblea del Bages estava integrada dins l’Assemblea de Catalunya, l’òrgan opositor a la dictadura més gran de la història, creat l’any 1971 amb voluntat de no centralitzar-se sinó de ser present en els nuclis locals i comarcals. L’Assemblea de Catalunya va aglutinar la majoria de partits polítics d’esquerra, juntament amb sindicats, organitzacions socials, artistes i intel·lectuals importants d’aquell temps, i va coordinar, liderar i organitzar la resistència i les principals mobilitzacions populars contra la dictadura.

La primera reunió de l’Assemblea del Bages va tenir lloc el març de 1971, quan una seixantena de persones es van aplegar a l’església de Santa Maria de Camps (vegeu lateral de l’església a la foto superior), cedida pel rector Jordi Canamases, en la seva primera sessió plenària. Hi acudiren membres del PSUC, CPP, CCOO, UDC, Partit Carlí, sectors dels moviments catòlics i representants de la societat civil. També hi va ser Joan Colomines, del Front Nacional de Catalunya i com a representant de l’Assemblea de Catalunya.

A partir del segon plenari, celebrat a Fals el 1973, el grup va assumir la condició de comarcal, i el 1976 passà a denominar-se Assemblea Democràtica del Bages. Les delegacions van estendre’s a la majoria de municipis de la comarca. Les Assemblees de Navarcles o la de Sallent, per exemple, van ser especialment actives.