El tradicional Ball de l’Almorratxa es balla juntament amb el Ball de Cascavells i les Corrandes de Fals, en l’aplec del Grau, a l’esplanada de les alzines del Grau, al so d’una cobla, que acaba la ballada amb una audició de Sardanes per a tots els assistents.

És una dansa molt antiga. El símbol característic del ball és l’almorratxa o morratxa, un petit recipient de vidre, de cos ventrut com un càntir, però amb un broc gros central en lloc de nansa, i quatre galets o brocs prims al voltant del gros. S’omple, en general, amb aigua d’olor (aigua-ros o aigua amb essències de roses) i s’adorna amb flors i penjarolls de cintes de colors. Són una mena d’atribut de les Majorales del Roser i d’altres confraries, i dels capdansers de diverses danses, els quals les utilitzen per ruixar amb el seu contingut els espectadors; per això portar l’almorratxa, en una dansa, té un sentit de superioritat i equival a una distinció.

A Fals, el Ball de l’Almorratxa és ballat per una parella sola que, generalment, i quasi cada any, és la que es casarà durant el proper any. Antigament, les dues cases encarregades de la festa eren les que hi aportaven els balladors, una hi aportava el noi i l’altra la noia. Si una de les cases no tenia la noia la buscava en una parenta o cosina. També havia estat ballat, antigament, per la filla de la Majorala major i l’administrador de la festa.

L’almorratxa, que es guarda des de fa molts anys a l’ermita del Grau, la porta el noi que, en un moment donat de la dansa, la dóna a la  noia. En finalitzar el ball, els balladors fan un recorregut ruixant amb la colònia de l’almorratxa els mocadors dels assistents que ho volen. Seguidament, la parella que la va ballar l’any anterior posa les cintes amb els noms dels balladors a l’almorratxa. Aquest gest simbolitza el traspàs de càrrecs típic de les confraries.

A Fals, aquest ball també té una expressió d’anunci de noces, cosa que no passa en d’altres indrets on es balla. És una expressió de goig per a la parella que el balla i una manera de distinció envers altres parelles del poble, doncs tots dos, o almenys un, han de ser de Fals.

Tradicionalment, el vestuari que feien servir els balladors era el que tenien de “mudar”, i cadascú es portava el seu. Fa uns anys es va fer un elegant vestuari de dia de festa que es passa, cada any, als balladors.

L’Associació Cultural i Recreativa de Fals és l’encarregada de tenir cura de la festa.

Per a més informació, cliqueu aquí.

El ball de cascavells

És una dansa ballada primitivament per homes que portaven cascavells a les cames i que els feien sonar en les seves evolucions. Està molt estès a la Catalunya Central, on es troba documentat des del segle XIV. El ball de cascavells de Fals queda realment unit al poble amb una forta personalitat. Tradicionalment era ballat per homes, però des dels anys seixanta s’hi varen incorporar dones. Es balla per Caramelles i en l’Aplec del Grau.

Les corrandes de Fals

Amb la mateixa melodia que el Ball de l’Almorratxa, que està en compàs ternari, però passada a compàs binari, per tant amb ritme més ràpid i amb els accents canviats, es ballen les Corrandes de Fals. Varen ser muntades a partir de les partitures que es guardaven al “Grauet”, i es ballen com a cloenda de l’aplec des de 1977.

Les poden ballar un nombre variat de parelles, sempre que siguin parells. En el darrer compàs fan una rotllana i, seguidament, en grups de dues parelles els nois alcen les noies pels colzes i elles s’agafen a les espatlles dels nois. L’expectació del públic està en veure quin grup aguanta més estona amb les noies amunt.