Fals se situa en un gran pla entre les rieres de la Vall i de Rajadell, a 400 m d’altitud, al sud del terme municipal de Fonollosa. S’estén des de la serra de Castelltallat a la riera de Rajadell, i des del cim de Cal Xamal fins a tocar del riu Cardener.

La meitat de la població habita al nucli, conegut com el raval, i l’altra meitat en cases disseminades i ravals. El nucli antic està format per un petit entramat de carrers estrets i cases construïdes a partir de finals del segle XVIII, a tocar del qual s’ha alçat una zona urbana més moderna que compta amb una vintena de cases i un nombre semblant de parcel·les per edificar. L’impacte de la construcció de l’eix transversal (a 150 metres del nucli) i la seva proximitat a la capital de la comarca, així com el mateix creixement vegetatiu de la població autòctona, comporten la necessitat d’ampliar més la zona urbana.

El terme, originàriament anomenat Falchs, compta amb un dels monuments religiosos i militars més coneguts i vistosos de la comarca, les Torres de Fals (vegeu foto superior). Al vessant dret de la riera de Fonollosa, en un lloc estratègic al llarg de l’antic camí ral que menava de Barcelona a Cardona, trobem el conjunt monumental format per les torres de l’antic castell de Fals, l’església de Sant Vicenç de Fals, la seva rectoria i el cementiri.

Les primeres notícies del conjunt daten del 995, quan en ple procés de repoblació de les terres de frontera, l’actual territori del Bages quedà definit per un gran conjunt de fortificacions a les seves zones més elevades que defensaven els nous territoris conquerits. Sota els dominis dels Vescomtes de Cardona, aquests posaven homes de confiança al capdavant dels castells, els castlans. Pel castell de Fals, el primer castlà conegut fou el cavaller Bonfill de Fals, del qual en tenim referència l’any 1018.

Del conjunt defensiu de les Torres de Fals en resten actualment dues torres. La primera torre, adossada i protegint les edificacions religioses, s’alça sobre el pujol arribant fins als 19 metres d’alçada. La segona torre, s’alça 17 metres en un rocam sobre el Torrent de l’Infern. Ja en el segle XIX es va protegir la torre amb l’actual mur perimetral que l’envolta. La Torre “Nova” es connectava amb la torre “vella” i el recinte murallat a través d’un pont elevat sobre el fossat.

Si voleu conèixer més sobre el patrimoni material i immaterial de Fals, us recomanem visitar els apartats “Patrimoni d’interès”, “Fires i festes” i “Gent, històries i llegendes”.

Com arribar al poble de Fals:

– Per l’Eix Transversal (C-25):

Venint de direcció Calaf, sortida 114 – Venint de direcció Manresa, sortida 123, i enllaç amb la carretera BV-3012.

plànol d’accés a Fals